04 Maig 2010
Benvolguts companys i benvolgudes companyes,
A Valls, el resultat de la participació en la consulta sobre la independència ha estat molt bo: el segon més alt de Catalunya en municipis de més de 10.000 habitants; només Olot ha aconseguit unes dècimes més de participació. Gairebé una de cada tres persones amb dret a vot es va mobilitzar el passat 25 d’abril a la nostra ciutat i va anar a votar.
Haureu llegit, vist i escoltat en molts mitjans de comunicació d’abast nacional que la participació ha baixat, que el moviment independentista es desinfla, que, a la demarcació, el nacionalisme no interessa als ciutadans. Són els mateixos mitjans que durant la campanya ens han negat el pa i la sal; que han evitat, tant com han pogut, difondre notícies sobre la consulta, i que, una vegada passada la jornada electoral, comparen la nostra participació amb la participació en una consulta convencional. TV3 no ha volgut difondre publicitat de la consulta ni pagant; el Diari de Tarragona no ha publicat ni una sola notícia de la campanya a Valls, i així podríem seguir amb La Vanguardia, El Periódico, etc.
Com poden obviar la mobilització política d’iniciativa popular més gran produïda després de la transició? Quan, si no, s’ha aconseguit reunir a Valls 400 voluntaris, més de setanta comerços i empreses, milers de persones i gairebé totes les entitats per una causa? No ens deixem enganyar. El que passa és que tenen por davant el creixement imparable de la demanda popular d’un referèndum sobre la independència. Els polítics saben com n’és de difícil mobilitzar la gent, i segur que els contraris a la consulta, més a la curta que a la llarga, hauran de replantejar-se els seus discursos.
A Valls hem aconseguit una bona participació el dia de la consulta, però aquesta no és la millor dada que podem oferir; la dada més importat és la mobilització popular: la teva participació. Entre tots hem aconseguit que parlar d’independència sigui una conversa normal, que puguem començar a discutir-ho, pacíficament, per la força de la raó i la lògica de les majories. Sense la participació de tots i cadascun dels quatre-cents voluntaris, de les seixanta-set entitats adherides, dels setanta-un comerços i empreses, dels milers d’adherits o d’amics del Facebook, això no hauria estat possible. Els grans triomfs només es poden aconseguir quan tots ens posem al mateix cantó, i aquesta vegada ens hi hem posat! D’una manera transversal, gent de totes les edats i de totes les ideologies s’han unit per un objectiu comú: reclamar el dret a l’autodeterminació, reclamar la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Molts ens preguntem quin ha de ser el futur d’aquesta mobilització, quin ha de ser el pas següent. Ho hem de decidir entre tots. La feina no s’acabarà fins que es convoqui el referèndum i, per a molts, fins que s’aconsegueixi la independència. El camí és llarg, i hi haurà moltes ocasions de tornar-nos a manifestar. Hem de restar amatents i disposats a seguir treballant. Encara queden més tongades de consultes en altres municipis. La Coordinadora Nacional proposa presentar una iniciativa popular perquè el Parlament aprovi la convocatòria del Referèndum abans que acabi aquesta legislatura. Si aquesta iniciativa tira endavant, haurem de recollir les signatures necessàries.
Mentrestant, ens hem de felicitar perquè tots hem estat decisius. Aquesta ha de ser una felicitació col·lectiva, dels uns als altres: als que han fet el “porta a porta” o “el vot anticipat” amb vosaltres, als que us han acompanyat en aquella o en l’altra paradeta de propaganda, als que han compartit la jornada electoral amb vosaltres en alguna taula, als que vau tenir al costat al Teatre Principal, als que us van comprar un número de la rifa, als que vau portar un fullet a casa se’l van llegir, als que van tocar la gralla per les matinades i als que es van aixecar per venir a votar. Feliciteu-los tots; felicitem-nos tots.
No podem arribar als 5.498 vallencs que el 25 d’abril van anar a votar; el vot és secret i la participació, també. Si poguéssim arribar a tothom, ho faríem. Però segur que tots en coneixem alguns; feliciteu-los i encoratgeu-los a seguir mobilitzant-se. Digueu-los que els tornarem a necessitar perquè tornarem a reclamar, tornarem a exigir i, al final, tots units, ho aconseguirem.
GRÀCIES DE TOT COR!
Salut, sort i independència.
Plataforma Valls Decideix
Valls, 28 d’abril de 2010